Breu ressenya
La taula periòdica dels elements té un gran valor per als químics i per als científics en general. Però també és una icona ben coneguda –de vegades apreciada i de vegades potser odiada- pels estudiants. I s’ha guanyat el seu paper fins i tot en la cultura popular, gràcies a la seva versatilitat a l’hora d’elaborar dissenys atractius, símbols o jocs de paraules. Tasses, samarretes, rellotges i molts altres objectes aprofiten la taula sencera o alguns elements concrets i els seus símbols. Quanta gent no ha intentant construir acrònims, paraules o fins i tot frases aprofitant els símbols dels elements químics.
L’any 2019 ha estat declarat per l’ONU i la UNESCO l’Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics (2019 AITP, 2019 IYPT en anglès). El motiu és que fa 150 anys que el químic rus Dmitri I. Mendeléiev va presentar al públic la seva primera ordenació periòdica dels elements químics, idea que es va mostrat molt profitosa immediatament. En el segle XIX ja es coneixien molts elements i diversos investigadors buscaven alguna pauta que permetés agrupar-los. Mendeléiev va ser qui ho va aconseguir.
Aquest llibre és un recull de cent preguntes, qüestions o temes sobre la taula periòdica i els elements químics. Està ordenat en tres blocs temàtics. El primer inclou aspectes relacionats amb la taula periòdica com a tal, com es van anar descobrint diversos elements, per què cal ordenar-los, quin és el criteri d’ordenació i altres qüestions referides a la taula com a tal.
Després, un nou grup de capítols comenten diversos aspectes dels elements, individualment o en grups. Finalment, hi ha una miscel·lània de qüestions sobre temes lingüístics, històrics, dels mitjans de comunicació i curiositats diverses referides a la taula periòdica o als elements que s’hi inclouen. Esta present la taula periòdica en obres literàries? Què ens diu la química sobre alguna derrota de Napoleó? S’han fet cançons sobre els elements químics? Apareix de forma coherent en sèries de televisió o pel·lícules?
Hi ha hagut sis redactors dels capítols d’aquest llibre. Són sis estils de redactar, que es detecten ben clarament en la lectura. No hem pretès unificar redaccions: les diferències són en aquest cas enriquidores. Però sí que tots ens hem llegit els escrits dels altres, i hi hem aportat els suggeriments que hem cregut oportuns. És, en definitiva, un llibre tan variat com els elements i com els seus autors.