Recordo la primera vegada que vaig haver d’estudiar la taula periòdica. A primera vista em va parèixer immensa i complexa. No obstant, a mesura que hi vaig anar aprofundint i entenent el seu significat vaig quedar fascinada. A poc a poc em vaig familiaritzar amb tots els elements, incloent-hi també curiosos descobriments i anècdotes d’aquests, i el perquè de la seva posició a la taula periòdica. En aquell moment, la taula periòdica em va semblar un trencaclosques extraordinari en el qual cada element químic constitueix una peça única amb propietats característiques, diferents unes de les altres, però totes necessàries per a donar significat a aquest gran mosaic. M’atreviria a dir que la taula periòdica va ser, en gran part, qui va despertar la meva curiositat i passió per la química. Bastants anys després del primer contacte, ara per ara com a doctora en química, la meva vida segueix lligada a la taula periòdica. El desenvolupament de la meva carrera científica ha estat marcat per constants consultes a la taula periòdica. Aquesta ha estat present al llarg del meu treball científic i ha sigut de gran ajuda per tal d’explicar i entendre reactivitats, comportaments i tendències observades en els elements atòmics i en les molècules que formen. A més, ha sigut clau a l’hora de determinar o justificar les estructures moleculars dels compostos estudiats. Encara que aprecio tots els elements de la taula periòdica, ja que cadascun és únic, amb propietats molt singulars i aplicacions característiques, tinc especial fixació per un metall preciós, l’or. Element de símbol Au (provinent del llatí aurum, de significat ‘groc com la brillantor matutina’) i nombre atòmic 79, l’or pertany al grup 11 (metalls nobles) i al període 6 de la taula periòdica. Aquesta situació li confereix molt baixa reactivitat, gran durabilitat i la brillantor metàl·lica característica. De naturalesa inerta, l’or és un metall dúctil i mal·leable i resistent a la corrosió, per la qual cosa ha sigut utilitzat extensivament al llarg de la història en joieria i monedes, i més recentment en la medicina, l’electrònica, la fotografia i en el camp aeroespacial. Aquesta estima a l’or no sols es deu a la seua simbologia ancestral de bellesa, puresa i poder; a més, el meu treball científic ha estat lligat a aquest metall preciós. Encara que tradicionalment l’or havia sigut considerat un metall amb baixa activitat catalítica, fa dues dècades es van produir importants avanços en el camp de la catàlisi amb or. Des d’aquí, l’ús de la catàlisi amb or ha crescut exponencialment, i ha emergit com una eina molt poderosa en química orgànica. El meu treball científic, basat en el desenvolupament de noves reaccions catalitzades per or i la seva aplicació en la síntesi de productes naturals, ha estat guiat per tota la informació continguda en la taula periòdica, i en especial per l’element Au.