L’energia és necessària tant per a fer funcionar la cafetera del matí com per a produir el fàrmac que s’utilitza per als tractaments de quimioteràpia. L’energia és fonamental per a subsistir. Vivim en una societat creixent en demanda energètica i molt basada, encara, en energies no renovables, com el carbó i el gas natural. Davant el repte d’assegurar que les generacions futures puguin tenir accés a l’energia i viure com estem fent nosaltres, és fonamental canviar la situació energètica actual cap a fonts d’energia sostenibles i renovables, i desenvolupar mètodes sintètics també sostenibles i que siguin respectuosos amb el medi ambient. En aquest sentit, l’energia solar resulta molt atractiva, ja que en una hora d’irradiació solar, la Terra rep tota l’energia equivalent a la que es consumeix en un any. No obstant, els cicles de llum i foscor n’impedeixen l’ús constant. En aquest sentit, llavors, és necessari aprendre a transformar i emmagatzemar l’energia solar per tal de poder-la usar quan es necessiti. De fet, la natura és un bon model a seguir, ja que amb la fotosíntesi natural les plantes són capaces de transformar i emmagatzemar l’energia solar en enllaços químics a partir de la generació d’uns compostos anomenats NADPH i ATP, que les plantes utilitzen durant els cicles de nit per a poder fabricar els sucres que les alimenten i les constitueixen a partir de la reducció del CO2 atmosfèric.
Així, doncs, entendre com funcionen aquests processos naturals és fonamental per a poder desenvolupar sistemes fotosintètics artificials i moure’ns d’una societat basada en el petroli cap a una societat sostenible. Per a aquest fi, és indispensable la recerca bàsica en l’estudi del funcionament de la fotosíntesi natural, mitjançant l’estudi de sistemes naturals o sistemes sintètics models per a entendre’n el mecanisme i desenvolupar fonts d’energia i mètodes sintètics sostenibles. Els científics tenim la responsabilitat d’intentar entendre els mecanismes que governen els processos naturals per tal de saber els requisits que han de tenir els sistemes artificials que creem. En aquest sentit, la taula periòdica és el nostre proveïdor d’ingredients amb els quals construïm els sistemes models d’estudi. Tanmateix, la química computacional és una eina que ens permet modelitzar de manera més ràpida diferents sistemes i les seves variants per veure com petits canvis estructurals afectaran una reacció determinada. I ens ajuda a entendre els diferents processos que s’esdevenen fins a generar l’espècie activa que produeix la transformació.