Una metàfora sobre la creación de l’univers
La instal·lació Freqüències ha estat generada per Eugènia Balcells a partir d’imatges de laboratori. El senyal d’identitat de cadascun dels elements de la taula periòdica, el seu espectre de llum, és el resultat d’una recerca científica que busca conèixer la naturalesa de la matèria. En mans d’Eugènia Balcells, aquesta informació es transforma en la matèria primera per a construir una metàfora de la recreació constant de l’univers visible. A l’anar-se entre-creuant les línies de color dels espectres, resulta més fàcilment perceptible el xoc entre els àtoms necessari per a crear la matèria. La pròpia artista es referia així a Freqüències mentre estava en ple procés de producció: “Vull intentar crear una imatge hologràfica en la qual coexisteixin una sèrie de plans que representin les freqüències de la realitat. Presentar la realitat com a dansa energètica. Freqüències és un homenatge als elements de la taula periòdica, actors principals de l’univers. Em fascina el fet que de la mateixa manera que el nostre dit deixa una empremta única, aquests elements tinguin també un senyal que els identifica: la seva singularitat en emetre i absorbir la llum. Treno els seus espectres, després d’identificar-los. A Freqüències, no hi he afegit res. He partit de les imatges dels espectres d’emissió dels elements. Les he anat trenant, he anat jugant-hi. Només he animat aquesta dansa. Freqüències, en certa forma, s’ha fet sola. Ningú no podria fer aquesta meravella. Si ho hagués fet segons un paràmetre estètic previ, seria una pura banalidad.”
Textos sobre la creació de l’univers
Els dos textos més antics que es refereixen a la creació de l’univers: Rig-veda en la tradició oriental, De rerum natura en la tradicció occidental.
Himne de la creació: RIG-VEDA
No hi havia inexistència ni existència, aleshores.
No existia l’atmosfera ni el cel que és més enllà.
Què estava ocult? On? Protegit per qui?
Hi havia aigua insondablement profunda allà?
No hi havia mort ni immortalitat, aleshores.
Cap senyal diferenciava la nit del dia.
Un de sol respirava sense alè pel seu propi poder.
Més enllà d’això no existia res.
Al començament l’obscuritat amagava l’obscuritat.
Tot era aigua indiferenciada.
Embolcallat en el buit, esdevenint,
aquest u va sorgir pel poder de l’escalfor.
El desig baixa sobre això al començament,
Esdevenint la primera llavor del pensament.
Els savis, buscant en el cor amb intel·ligència,
Van trobar el nexe entre existència i inexistència.
El seu lligam va estendre’s a través.
Hi havia un sota? Hi havia un sobre?
Hi havia procreadors, hi havia potències.
A sota energia, al damunt impuls.
Qui sap realment? Qui pot proclamar aquí
D’on prové, d’on és aquesta creació?
Els déus van venir després.
Qui sap, aleshores, d’on va sorgir?
Aquesta creació, d’on va sorgir?
Potser va ser produïda, o potser no.
Aquell que vigila des del cel més alt,
Només ell ho sap. O potser no ho sap.
Lucreci: DE RERUM NATURA
«…d’on has de conèixer la importància que té, els mateixos elements primordials, amb quins es combinen, i quines posicions prenen i quins moviments es donen entre ells i reben… Igualment, cal fer compte, en els nostres mateixos versos, en quin ordre i amb quines cada lletra està col·locada. Car els mateixos caràcters designen el cel, la mar, les terres, els rius, el Sol; els mateixos els fruits, els arbustos i els éssers animats… és per llur ordre que discrepen les significacions de les paraules.»