La taula periòdica és probablement la icona més ben coneguda de la química, i un dels pocs models químics (o lleis?) que la societat identifica. Quan fins i tot les campanyes comercials lluiten per traslladar una imatge «lliure de químics» (com si fos possible la matèria sense química!), la taula que molts investigadors utilitzen diàriament és encara considerada com un dels grans èxits de la humanitat. I certament, ho és.
Però, també hi ha una part de la societat que no mira la taula periòdica en tan bons ulls: els adolescents. Per què? Malauradament, adolescents de tot arreu són exposats al coneixement químic, pot ser que per primera volta, han de memoritzar la taula i la seua periodicitat. I va per examen i tot!
Com a mínim, això és el que la meua filla de 16 anys i els seus amics em diuen tot el temps. Com es pot utilitzar tan fora de context una eina tan meravellosa? Com es pot fer tan avorrit un descobriment tan únic? El sentit comú em diu que la meua filla i les/els vostres haurien d’anar a un examen de química amb la taula periòdica a la mà. Sabedors de tot el coneixement concentrat en una xicoteta taula en símbols i números que representa l’essència mateixa de l’univers, perquè el coneixement químic resideix en la comprensió i l’anàlisi, l’origen de la taula. Què va passar amb la gran iniciativa de Mendeleyev, Meyer, i altres? Els seus esforços titànics per exposar i propagar i engrandir la ciència que treballa en la matèria ha estat transformat a una llista de noms, símbols i números, que cal repetir fins a saber-se’ls de memòria.
Vaig escriure malentés en primer lloc, però ara crec que és molt, molt més. És una traïció a l’esperit del passat i el futur de la química. La taula periòdica va nàixer naturalment com a resultat de gran enteniment, i de profunda reflexió. És un mapa universal de la matèria, l’equivalent al mapa de la Terra, i com a mapa, és una eina de descobriment. Com es pot utilitzar tan dolentament en els instituts donant una idea equivocada i perjudicial sobre una ciència que és la base del progrés humà? No seria millor transmetre el seu significat, que simplement aprendre la seua superfície?
No voldria jo que les meues reflexions foren també un altre malentés: naturalment que la memòria es deu de treballar constantment, i és clau per una vida sana. Però adolescents i majors podríem memoritzar poemes, discursos històrics, o fins i tot els noms de rius i muntanyes en compte de memoritzar una eina que mai va ser feta per a ser memoritzada. I que, a més a més, sent utilitzada d’aquesta forma, fa que els estudiants s’aproximen a la química des del lloc equivocat. La taula periòdica ajuda a científics i investigadors a entendre, i des de l’enteniment, a descobrir. Enteniment i recerca són els pilars de la química com a ciència, i eixe és el missatge valuós que ens haurien de transmetre des de ben xiquets.